Inici

dijous, 29 de maig de 2014

Escalfant motors.



Aquets dies s’està portant a terme la sembra de l’arròs, aquest conreu ocupa poc més de nou-centes hectàrees a l’Empordà. Hi ha tres nuclis de conreu ben diferenciats, el més gra està al Baix Ter i ocupa unes 650 Ha, un segons nucli de 111 Ha el trobem a Bellcaire d’Empordà i el tercer és el de Castelló d’Empúries amb unes 170 Ha.
L’arrossar és l’hàbitat predilecte dels anòfels, aquests mosquits han estat els vectors de la malària, malaltia eradicada (OMS, 1964) però, que en un futur podria rebrotar. A Grècia aquests darrers anys es donen casos autòctons de transmissió entre la població de certes regions.
El control antilarvari d’aquestes espècies ens obliga haver de fer aplicacions de larvicides a tota la superfície d’aquets arrossars durant la temporada de conreu i, així, poder minimitzar l’impacte de les eclosions d’adults que es donen en aquest hàbitat tant propici per a ells.
Actualment tan sols hi ha un ingredient actiu (un inhibidor de la quitina) que està registrat per ser utilitzat en els arrossars. De totes maneres portem dos any investigant la possibilitat d’utilitzar algun altre I.A., es tracta d'un d’origen biològic però que encara està en fase d’assaig.
Un altre problema associat al control dels mosquits dels arrossars és la forma en que es fan les aplicacions. Sent com són superfícies tan extenses, la millor manera de fer-ho és mitjançant les aplicacions aèries, però hi ha un “però”, les aplicacions aèries estan sotmeses a una forta regulació per part dels reglaments europeus i cada cop s’estan restringint més, aquest fet ha motivat la desaparició d'algunes de les empreses que es dedicaven a aquestes tasques. En el nostre cas ens hem vist obligats a contractar empreses procedents d’altres països i amb el conseqüent encariment d'aquesta tasca.
Tan la problemàtica del ingredient actiu, com la forma d’aplicar-lo, està entrant dins d’una dinàmica que cada cop es fa més difícil la tasca per controlar la problemàtica dels mosquits dels arrossars. D’entrada el cost d’aquests treballs és el que s’ha incrementat més en els darrers anys dins de les diferents partides presupostàries del Servei. La problemàtica del control dels mosquits en els arrossars està posant al límit les nostres capacitats tècniques i econòmiques i, a dia d’avui és un dels majors reptes que tenim.